Una Ley de Lenguas para Aragón

UNA LLEI DE LLENGÜES PER A L'ARAGÓ ?

Aleshores un futur imperfet, més que el present, no perquè siga pitjor el text de l’Avantprojecte que el de la Llei Vigent –que ho és, impresentable fins i tot i un esperpent com l’”eccehomo” de Borja-, sinó perquè tampoc no es complirà. I és per açò que es presenta com a possible llei allò que és evidentment im- possible, i ells ho saben. L’Avantprojecte no és un projecte sinó una estratègia perquè es faça la seua voluntat contra tot dret; és a dir, perquè no es faça res en aqueixa matèria. No obstant si de mi depengués redactar un projecte de llei de llengües per a l’Aragó, en el supòsit que una volta aprovat a Corts prevalgués com a llei sobre el Govern; si em consultessen, o m’haguessen consultat abans al Consell Superior de Llengües, aplegaria –o ja hi hauríem aplegat, probablement amb l’ajut de tots els consellers- a un acord sobre els principis bàsics per a una llei de llengües viable, sostenible i efectivament acceptada per la majoria dels ciutadans aragonesos. Heus ací els principis bàsics als quals em refereixo:

1. Presumesc –en primer lloc- que la majoria dels aragonesos acceptaria sense dificultats una llei d’ús de les llengües pròpies on es defensés el dret dels parlants a expressar-s’hi lliurement per a entendre’s amb altres en públic i en privat –no faltaria sinó-, que no una altra per a conservar-les mortes o vives a la reserva, embalsamades o exposades sota pal·li, com a relíquia o part integrant del patrimoni immaterial de la cultura aragonesa.
2. Que les llengües són dels parlants i per a parlar responsablement; és a dir per a parlar i escoltar, perquè enraonant la gent s’entén.
3. Que una llengua materna o vernacla –com uns d’altres en diuen- en la que s’aprèn a parlar i a escoltar per primera vegada, és la via d’accés a qualsevol altra i aquesta és una ampliació de la competència verbal humana.
4. Que els infants que van a escola hi han de perfeccionar la seua capacitat de parlar i d’escoltar i que, per tant, la seua llengua vernacla no pot quedar-se a casa o en el món de la vida, al carrer. Ni l’escola pública al marge d’aquesta vida.
5. Que una llengua existesc en la parla, en les parles, i totes les parles sobreviuen en la llengua a la qual pertanyen. I que la capacitat de parlar i d’escoltar dels infants, una volta perfeccionada al parvulari, haurà de progressar gradualment a l’escola amb l’alfabetització en la pròpia llengua. De manera que la seua competència lingüística augmente amb l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, al mateix temps que s’eixampla l’horitzó del món on viuen.
6. Que a l’Aragó es parla l’aragonès, el castellà i el català, i que aquest és el nom de les llengües pròpies i històriques que es parlen a l’Aragó.
7. Que el reconeixement oficial de l’aragonès i del català en els respectius territoris on es parlen i el consegüent ensenyament de la llengua normalitzada a les escoles, sense menyscabar el castellà, hauria de considerar-se normal, convenient i desitjable.
8. Que en tot cas cal que prevalgue la comprensió entre els parlants. A cada context i segons les circumstàncie s’hauria de fer servir la llengua en què més bé s’entenguen les parts sense mediació de tercers ni traduccions supèrflues.
9. Que no obstant l’ús ordinari del castellà a l’administració per raons pragmàtiques i
econòmiques, ha de prevaldre en ocasions, tenint compte de les circumstàncies, l’ús de qualsevol de les altres llengües aragoneses a requeriment dels seus parlants.
10.Que s’hauria de mantenir el Consell Superior de les Llengües de l’Aragó amb les mateixes funcions i estructures, amb autonomia pròpia i dotació pressupostària independent del Govern, reduint potser el nombre de consellers.
11. Que l’autoritat lingüística hauria de ser per a l’aragonès la seua pròpia acadèmia. I els els seus membres reconeguts experts en la matèria: filòlegs, lingüistes i autors d’acreditat prestigi.
12.Mentre que per a la llengua catalana n’hi hauria prou amb un grup d’acadèmics corresponents adscrits a l’autoritat lingüística reconeguda pràcticament en tot el seu domini.